Una nova escola?

Fa dos mesos i escaig que vivim en una situació que no s’havia donat mai en la vida, almenys en la nostra vida recent. Han sortit molts articles recentment sobre la “grip espanyola” ara fa més d’un segle, però desconeixem en quines condicions visqué aquesta grip l’educació del moment. Fora quina fora aquesta i, malgrat haver sigut un confinament domèstic com aquest, seria molt diferent de totes maneres.

"Ens haurem d'acostumar a aquesta situació"

Durant aquests dos mesos dels quals en parlàvem fa un moment han eixit moltes veus a tall de crit reivindicatiu. Aquestes veus han sigut molt diverses. D’una banda tenim l’afirmació “ens haurem d’acostumar a aquesta situació” o també “tenim les eines necessàries per a poder seguir tele formant als nostres alumnes“. N’hem sentit moltes més, algunes d’alarmants, d’altres un poc més pacificadores, però em quede amb aquestes dues.

Ens hem d’acostumar a aquesta situació? Doncs espere que siga que no. Des que vaig començar a treballar com a professor -fa molt poc temps- he somniat un dia rere l’altre en una escola interconnectada. El lloc on duc treballant dos anys ha posat molt empeny en el fet que així ho siga però com tot, les coses no són gens fàcils i cada dia ho comprovàvem al centre i ho seguim comprovant ara a les cases.

"Molt més de TIC que de tradicionalisme"

Us n’he parlat de la meua escola TIC? Sí, però no així. Sóc de l’opinió d’implementar les TIC a totes, totes per moltes raons, però la majoritària és perquè serà el que possiblement usen la resta de la seua vida i en algun moment s’ha de començar. N’hi ha de moltes més: l’agilitat pedagògica, l’avaluació més objectiva, la il·limitació de fonts de recerca amb l’internet, podríem emplenar una entrada sencera… Tindré detractors, és clar, i em direu que no sóc crític quan sóc el primer que pense i repense els mètodes per no deixar de banda metodologies que no usen les TIC però que són molt positives per als nostres alumnes. Aquesta mescla química -amb un poc molt més de TIC que de tradicionalisme, he de confessar- és la que usava a les meues matèries.

No, xiquets -com dic als meus alumnes- una escola TIC no és el que estem vivint ara. No concep cap escola sense el contacte físic i continu. De cap de les maneres. Una escola -i dic escola i no universitat- necessita obligatòriament aquest contacte físic i personal amb els ítems alumne-grup-professor. N’hi ha de molts més, però aquests els trobe essencials. Tots us n’haureu adonat durant la vostra escola o ara com a docents que no només s’ensenyen continguts a primària, a l’ESO i al batxillerat, és més, m’atreviria a dir que en cap centre d’ensenyament, del grau que siga, s’ensenyen només continguts.

Aquell ensenyament que no existeix als llibres i que s’ensenya mitjançant la interrelació dels éssers humans a l’escola ens està fallant i per això, com he dit abans, de cap de les maneres, per a mi, l’escola TIC serà una escola on veja als meus alumnes per la pantalla. Mai.

"No ens havia fet falta fins ara..."

I la segona… Tenim les eines necessàries? No ho dubte, però, i el nostre equip humà preparat adequadament? Permeteu-me que això sí que ho dubte, i molt. No culpe ningú. No ens havia fet falta fins ara. Teníem una aula virtual, amb tots els recursos necessaris per a fer una formació complementària a la classe presencial de cada dia. Aquesta aula virtual podria suplir temporalment i de manera definida aquest contacte humà continu -com ens està passant ara- però… Sabíem usar-la? No. Sabíem usar les seues principals característiques. Aquelles que si o si, no podíem fer amb els mecanismes tradicionals: compartir fitxers, alguns qüestionaris A, B, C, vertader fals i poc més. Per descomptat que tot el professorat no seguia aquesta línia, ni de bon tros. Hi havia valents que usaven molt l’aula virtual. Avui els seus esforços que semblaven en va, tenen un sentit.

De què ens haurà servit el confinament als docents? Doncs espere que per començar a usar aquestes eines que hem hagut d’aprendre a utilitzar, a correcuita i amb algun maldecap que altre, però en una situació normalitzada, amb aquell contacte humà i proper que tant trobem a faltar.

"Les persones no som màquines"

I si el maleït virus ens ha forçat a usar totes aquelles eines que ja teníem i no usàvem per no canviar sendes velles per novelles? Jo ja estaria més que content! Una nova escola? Sí. TIC? També. Però amb molt de contacte humà i que aquestes TIC no ens lleven l’espai de relació a les persones, mai ho podrà substituir. Les persones no som màquines.

Imatge extreta de lamanzanamordida.net

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s